
Demà l’Institut d’Estudis Catalans acollirà un debat sobre aquest dret fonamental.
El desnonament de la Casa Orsola ha tornat a posar sobre la taula la greu crisi que pateix l’habitatge. Catalunya perdrà enguany uns 7.800 habitatges en règim de protecció oficial, perquè s’acaba la seva qualificació actual i Barcelona, que disposa de més de 10.000 apartaments turístics, és la ciutat més cara de l’Estat a l’hora de llogar una habitació.
Té solució aquesta situació? Què cal fer? Augmentar el parc públic d’habitatge? Regular el mercat del lloguer? Rehabilitar l’habitatge existent? Controlar la compra d’habitatges per part de fons d’inversió? Oferir ajudes econòmiques? Millorar la planificació urbana? Tot plegat?
Aquestes són les qüestions que s’abordaran el 4 de febrer, a l’Institut d’Estudis Catalans, en el debat, organitzat per la Societat Catalana d’Economia (SCE), entre David López-Rodríguez, especialista en economia urbana del Banc d’Espanya; Joan Monràs, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, i Mariona Segú, doctora en economia per la Universitat París-Saclay i coautora de l’informe Vivienda para vivir: de mercancía a derecho, del laboratori d’idees (think tank) del Future Policy Lab.
La conversa sobre aquest problema complex i multifactorial serà moderada per Elisabet Viladecans, professora del Departament d’Economia de la Universitat de Barcelona.