| ACS_COMUNICAT_1.png |
5 |
08/07/2026 |
L’Associació Catalana de Sociologia escull una Junta Provisional que assumirà l’encàrrec de l’IEC de reformar els estatuts de la societat filial |
Els cinc membres elegits són: Jordi Bonet Martí, president, Dafne Muntanyola, Ana Belén Cano, Sergio Porcel i Òscar Prieto, vocals. |
Els socis i sòcies de l’Associació Catalana de Sociologia (ACS), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, han escollit els cinc membres que integraran la nova Junta Provisional de l’entitat. Jordi Bonet Martí en serà el president, ja que ha sigut el candidat més votat, amb 63 vots. Els altres quatre càrrecs els ocuparan Dafne Muntanyola (61 vots), Ana Belén Cano (60 vots), Sergio Porcel (60 vots) i Òscar Prieto (60 vots). Els candidats que no han obtingut prou suport són: Roger Campdepadrós (31 vots), Josep Oriol Homs (37 vots) i Elisabeth Torras Gómez (30 vots).
La nova Junta té l’encàrrec de l’IEC de reformar els estatuts de la filial, que s’hauran de presentar al Ple de l’IEC en un termini màxim de sis mesos. La seva constitució és la següent acció del procés obert per l’IEC després d’intervenir en l’Associació en desembre de 2025, amb el nomenament d’una comissió d’investigació interna. L’informe resultant va constatar un deteriorament sostingut del funcionament intern de l’ACS durant el període 2017-2025, caracteritzat per actuacions contràries al caràcter de societat filial de l’IEC, pràctiques percebudes com a excloents o sigil·losament coercitives, episodis d’assetjament i pressió, així com una pèrdua de pluralisme i credibilitat institucional en benefici dels interessos del grup CREA, fundat pel llavors catedràtic de la UB, Ramon Flecha.
El passat mes d’abril, el Ple de l’IEC va aprovar aixecar la suspensió d’activitats de la societat filial, vigent des de l’11 de desembre de 2025, com també retirar el Premi Catalunya de Sociologia atorgat l’any 2019 a Ramon Flecha, per la modificació de les bases que va fer el jurat del premi a favor de la seva candidatura. |
24309 |
| jordicots2.png |
5 |
01/07/2026 |
Mor el pedagog Jordi Cots, un dels fundadors de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, als noranta-vuit anys |
Reconegut advocat, especialista en dret de família, era membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC des de 1987. |
Jordi Cots i Moner (Barcelona, 1927) va morir el passat 28 de juny als noranta-vuit anys. Dedicat durant dècades a l’àmbit de la pedagogia, va destacar el seu treball en defensa dels drets de la infància i va ser cofundador de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i director de l’Escola Thau, entre altres centres. També va ser el primer adjunt al Síndic de Greuges per a la defensa dels drets dels infants, entre 1997 i 2004. La seva obra més important va ser La declaració universal dels drets de l’infant, però també és autor de llibres de poesia i de contes per a infants i, amb Anna M. Roig, de l’obra pedagògica Observació dels nois a l’escola (1988).
Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, Cots va formar part de diverses institucions que refermen el seu compromís amb l’educació, com ara el Consell Assessor de la Conselleria d’Ensenyament, el Consell Assessor i Coordinador de Protecció de Menors de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Patronat de la Fundació Pedagògica Artur Martorell, a més d’ocupar el càrrec de secretari de la Comissió de la Infància de Justícia i Pau.
Al llarg de la seva trajectòria, va rebre nombrosos premis i distincions, entre els quals destaquen la Medalla President Macià al mèrit en el treball (1989), el Premi Solidaritat de l’Ajuntament de Barcelona (1991), el Premi Nacional d’Infància de Catalunya Janusz Korczak (2003), el III Guardó de l’Associació de Mestres Rosa Sensat (2004) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2011).
Les publicacions de Jordi Cots a l’IEC, així com les referències a la seva persona, es poden consultar a l’IEC Obert.
L’IEC lamenta profundament el seu traspàs i expressa el seu sentit condol als seus familiars i amistats.
Procedència: Arxiu IEC. Fotografia: Jordi Pareto. |
24302 |
| DANA_Valencia_conferencia.jpg |
5 |
26/05/2026 |
«Després de la dana, cal una reflexió profundament humana sobre quin model territorial volem» |
Francesca Segura i Josep Vicent Boira reflexionen sobre els efectes de la dana a la conferència La riuada del 29 d’octubre de 2024 a València en el marc del canvi global. Estem preparats? |
La devastadora riuada del 29 d’octubre de 2024 al País Valencià no es pot entendre només com un fenomen meteorològic extrem. Així ho van defensar la geògrafa Francesca Segura i el professor Josep Vicent Boira en la conferència que es va celebrar a la biblioteca del Centre d’Estudis Catalans de la Universitat Sorbona de París, el passat 19 de maig. La pregunta de fons va ser: «estem preparats per a episodis com aquest en el context del canvi global?»
La doctora Francesca Segura, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, va encetar la sessió explicant la mecànica de la dana: «quan el corrent en jet, que habitualment bufa de manera rectilínia d’oest a est i garanteix el bon temps, es desvia i forma ondulacions, arrossega aire fred situat entre els 5.000 i 9.000 metres a zones que no estan acostumades a un aire a tan baixa temperatura». El resultat va ser una borsa d’aire a –20 °C que, sumant-ho a un mar Mediterrani sobreescalfat, va provocar fortes pluges.
Les xifres parlen per si soles: en una zona en què la mitjana de pluja anual ronda els 500 litres per metre quadrat, aquell dia se’n van registrar fins a 771,8. No va ser la dana amb més volum total —el rècord el manté la de l’any 1987 amb 817 litres—, però sí la de més intensitat: uns històrics 185 mm en només una hora.
L’experta va destacar el parany geogràfic que va patir la població. L’anàlisi de l’hidrograma de la rambla de Poio revela una paradoxa tràgica: la major part de la conca va rebre més de 100 litres, però al punt on desemboca la rambla no va caure ni una gota. «La població estava tranquil·la, no era conscient que la rambla podria tenir una revinguda», va assenyalar Segura.
Quan l’aigua va baixar a l’embranzida per la conca baixa de Poio i del Magre, es va trobar amb un paisatge alterat per l’acció humana. Els barrancs del Poçalet i Pelos, així com la mateixa rambla de Poio, han estat modificats o perllongats artificialment cap a l’Albufera. En el seu camí natural basat en els ventalls al·luvials, la massa d’aigua va xocar contra el nou llit de desviament del riu Túria, rebotant i inundant els pobles de la comarca de l’Horta Sud al seu pas. A més, la impermeabilització del sòl i l’ocupació de zones inundables, incloent-hi antics llits fluvials, han multiplicat el risc. «La població dels municipis més afectats ha passat de menys de 100.000 habitants el 1960 a prop de 270.000 el 2024», va destacar l’experta. El resultat: 230.000 persones afectades i 130.000 habitatges danyats.
En la seva intervenció, Boira va plantejar una qüestió de fons: «cal una reflexió antropològica i profundament humana sobre quina societat hem construït i sobre quin model urbanístic i territorial volem». El catedràtic de la Universitat de València, i també membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, va qüestionar el concepte de «tornar a la normalitat»: «Volem tornar a una àrea metropolitana en què el 41,3 % dels desplaçaments es fan en cotxe i el transport públic només representa el 14 %?»
El repte de repensar el territori: la reconstrucció com a oportunitat de canvi
La seva proposta va ser clara: evitar una reconstrucció mimètica que reprodueixi els mateixos errors. En lloc d’això, va defensar una nova visió metropolitana basada en una ordenació del territori coherent, una planificació d’infraestructures i un canvi en el model de mobilitat. «La geografia importa», va insistir.
En aquest sentit, va assenyalar una mancança: la inexistència d’un pla metropolità d’infraestructures i usos del sòl i d’un pla metropolità de mobilitat.
La conferència va deixar clar que la riuada del 2024 no és només un episodi del passat, sinó un advertiment per al futur. En un context de canvi global, la pregunta ja no és si es repetirà una riuada així, sinó com de preparats estem per a afrontar-la. |
24283 |
| ACS_COMUNICAT_1.png |
5 |
04/05/2026 |
El Ple de l’IEC aprova destituir la Junta Directiva de l’Associació Catalana de Sociologia i elegir una Junta Provisional |
S’aixeca la suspensió d’activitats de l’ACS i s’acorda també la retirada del Premi Catalunya de Sociologia 2019 a Ramon Flecha per la modificació de les bases feta a favor de la seva candidatura. |
El Ple de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha aprovat aixecar la suspensió d’activitats de la societat filial Associació Catalana de Sociologia (ACS), vigent des de l’11 de desembre de 2025, així com destituir l’actual Junta Directiva i convocar eleccions per a constituir una Junta Provisional. Aquesta Junta tindrà l’encàrrec d’elaborar una reforma dels Estatuts de la filial, que s’haurà de presentar al Ple de l’IEC en un termini màxim de sis mesos.
També s’ha acordat retirar el Premi Catalunya de Sociologia atorgat l’any 2019 a Ramon Flecha, per la modificació de les bases que va fer el jurat del premi a favor de la seva candidatura. Flecha va ser el fundador del grup CREA (Community of Research on Excellence for All), grup que ha estat objecte d’una investigació de la Universitat de Barcelona arran de la denúncia d’onze persones per conductes greus de violència de gènere i assetjament institucional, que poden ser constitutives de delicte.
La decisió del Ple s’emmarca en les conclusions de la comissió d’investigació, que ha constatat un deteriorament sostingut del funcionament intern de l’ACS durant el període 2017-2025, caracteritzat per actuacions contràries al caràcter de societat filial de l’IEC, pràctiques percebudes com a excloents o sigil·losament coercitives, episodis d’assetjament i pressió, així com una pèrdua de pluralisme i credibilitat institucional.
L’informe de la comissió d’investigació assenyala també la instrumentalització de l’ACS com a altaveu institucional dels interessos del grup CREA i un blindatge progressiu de la Junta Directiva, majoritàriament formada per persones de l’entorn CREA, davant la crítica i la discrepància.
En aquest context, el Ple de l’IEC ha aprovat les mesures següents:
— Fer cessar els actuals membres de la Junta Directiva de l’ACS.
— Convocar l’elecció d’una Junta Provisional amb l’encàrrec que redacti una proposta de reforma estatutària que s’haurà de presentar al Ple de l’Institut en un termini màxim de sis mesos.
— Disposar que, un cop aprovats els nous Estatuts pel Ple de l’IEC, la Junta Provisional cessi i convoqui eleccions a una nova Junta Directiva, d’acord amb la nova normativa.
— Retirar a Ramon Flecha el Premi Catalunya de Sociologia de l’any 2019.
La proposta, feta pel Consell de Govern de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, a la qual està adscrita l’ACS, es pot trobar aquí. |
24270 |
| IECaLH.JPG |
5 |
27/04/2026 |
La Secció de Filosofia i Ciències Socials organitza una jornada de treball a l’Hospitalet de Llobregat |
El passat 17 d’abril, els membres de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC van visitar diferents espais de la ciutat per a apropar l’activitat de la Secció a la ciutat i establir espais de diàleg amb institucions, entitats i actors socials locals. |
La Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC s’ha desplaçat fins a l’Hospitalet de Llobregat per a celebrar un Ple extraordinari i amb l’objectiu d’apropar la seva activitat a la ciutat i establir espais de diàleg amb institucions, entitats i actors socials locals.
Conjuntament amb el Centre d’Estudis de l’Hospitalet, els membres de la Secció han visitat diversos espais d’aquesta ciutat —la segona de Catalunya amb més població i un dels principals nuclis de l’àrea metropolitana barcelonina— com el centre cultural L’Harmonia, el Museu de l’Hospitalet, el carrer del Xipreret i l’Esplai La Florida.
Entre altres temes, s’ha abordat l’evolució històrica de les onades migratòries i del teixit social, així com els usos socials del català a la ciutat i els reptes urbanístics i projectes de rehabilitació de barris, prenent com a exemple el barri de la Florida. |
24266 |
| jana-shnipelson-SRReffF4vFA-unsplash.jpg |
5 |
22/04/2026 |
«La IA pot reforçar una forma de segmentació informativa» |
La Societat Catalana de Comunicació demana «rigor, ètica i esperit pedagògic» per a afrontar els reptes de comunicació lligats al canvi climàtic. |
Joan Francesc Fondevila, president de la Societat Catalana de Comunicació (SCC), ho va deixar clar: «El rol dels mitjans de comunicació és essencial davant la crisi ecològica i el canvi climàtic». Més encara en un escenari de superabundància de continguts en què la viralitat i l’entreteniment reconfiguren missatges i els algoritmes, les condicions estructurals del camp mediàtic. Amb més de cinquanta ponències centrades en la sostenibilitat i la justícia social, el IX Congrés Internacional de Recerca en Comunicació, que va tenir lloc a l’IEC el 9 i 10 d’abril, va reivindicar el paper fonamental del periodisme per a combatre la fatiga climàtica i la desinformació.
No està tot perdut. Contràriament al que es pot pensar quan t’apareixen vídeos d’un futbolista anant en contra de les cremes solars, «a TikTok els missatges negacionistes del canvi climàtic són residuals». O això és el que va assegurar Carme Ferré-Pavia, investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va parlar de la ruptura narrativa entre les cimeres del clima i la generació Z a TikTok. La investigadora va aportar una visió positiva de la recepció de la informació climàtica per part dels joves, però va apuntar que —això sí— cal ser «breus, propers i directes» i oferir-los «missatges dinàmics que tractin els temes del territori en la llengua del territori».
En una altra comunicació, a més, va insistir en «les quatre pes de les narratives del canvi climàtic» que fan la informació més digerible: p de proper, p de positiu, p de precís (concret) i p de possible (en tant que es proposa alguna cosa abastable amb els recursos de què disposa la societat).
Per tant, les eines per a comunicar bé el que està passant hi són i la clau sembla ser la senzillesa. No obstant això, la intel·ligència artificial distorsiona considerablement la configuració del camp mediàtic amb algoritmes i sistemes capaços no només de distribuir continguts, sinó també de generar-los.
A la ponència AI Slop i reconfiguració del camp mediàtic: qualitat informativa i justícia social en l’era generativa, emmarcada en el projecte europeu AI-SECRETT, Francesc Felipe Campillo, doctorand en comunicació a la Universitat de València, va remarcar que «la IA no només introdueix noves eines, sinó que reconfigura les jerarquies, les vies d’accés i les desigualtats dins del sistema mediàtic» perquè n’afavoreix la dualització. És a dir, el divideix en dos pols: un de «massiu, molt accessible, automatitzat, però poc verificat, i un d’escàs, basat en periodisme professional, capital simbòlic, verificació i, sovint, models de pagament o formats més selectius».
«Des d’aquesta perspectiva, en un entorn de contingut superabundant, el valor del periodisme ja no dependria només de publicar més de pressa o més sovint, sinó de fer visible allò que ni els algoritmes ni la IA poden proporcionar amb la mateixa solidesa: criteri editorial, responsabilitat, context, confiança i capacitat d’orientació pública», assegura l’investigador.
Cal vigilar, però, perquè en un sistema mediàtic dualitzat «la IA pot reforçar una forma de segmentació informativa»: una part de la població accedeix a informació més contrastada i simbòlicament valuosa, mentre una altra es mou sobretot en entorns dominats per lògiques de volum, monetització i captació d’atenció, va insistir Francesc Felipe Campillo que va concloure que «l’ús de la IA per part dels mitjans de comunicació és també una qüestió de justícia social».
A banda de la conferència inaugural, impartida per Elisenda Forés i Català, periodista especialitzada en justícia climàtica, i múltiples sessions paral·leles durant els dos dies de l’esdeveniment, el IX Congrés Internacional de Recerca en Comunicació, organitzat per la SCC, va acollir la trobada de revistes científiques de comunicació catalanes i l’enregistrament del programa L’Altra Ràdio de Ràdio 4. |
24261 |
| SFCS_Font.jpg |
5 |
14/04/2026 |
Mor als noranta-un anys el filòsof, teòleg i traductor Pere Lluís Font |
Va ser vicepresident (2000-2007) i secretari (1994-2000) de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC i l’any passat va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. |
Si podem llegir clàssics de la filosofia moderna com Discurs del mètode, de Descartes, Crítica de la raó pràctica, de Kant, i Pensaments i opuscles, de Pascal, en català, és gràcies a l’edició i traducció en català de Pere Lluís Font.
El filòsof, teòleg i traductor, nascut a Pujalt, un petit municipi del Pallars Sobirà, el 1934, va morir dijous passat, 9 d’abril, als noranta-un anys. Lluís Font va ser un referent del pensament català contemporani, amb una extensa obra publicada sobre la història de la filosofia moderna, la història del pensament català, la història del pensament cristià i la filosofia de la religió.
Va ingressar com a membre de l’Institut d’Estudis Catalans l’any 1990. Des de llavors, va ocupar diversos càrrecs dins de la Secció de Filosofia i Ciències Socials: en va ser vicepresident (2000-2007) i secretari (1994-2000). A més a més, va revisar el vocabulari filosòfic i religiós per a la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans.
També va formar part del Consell Assessor de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i del Consell Supervisor del TERMCAT, així com del Consell Assessor de Cultura de la Generalitat de Catalunya, del Consell d’Avaluació Científica i Tècnica del Pla de Recerca de Catalunya del Consell de Direcció de la Fundació Bernat Metge. Va ser membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i vicepresident de la Fundació Joan Maragall.
Entre les seves publicacions, cal destacar Cristianisme i modernitat (2016), Immanuel Kant. Sis assaigs i diàleg d’ultratomba (2016), Filosofia de la religió (2017) i la traducció catalana dels Pensaments i opuscles de Blaise Pascal (2021), que va rebre el Premi PEN Català a la millor traducció 2022 i el Premio Nacional del Ministerio de Cultura a la Mejor Traducción 2022.
Les publicacions a l’IEC del filòsof així com les referències a la seva persona es poden consultar a l’IEC Obert.
L’Institut d’Estudis Catalans expressa el seu més sentit condol a la família i les seves amistats. |
24256 |
| ACS_COMUNICAT.PNG |
5 |
09/04/2026 |
El Consell Permanent proposa al Ple de l’IEC cessar la Junta Directiva de l’Associació Catalana de Sociologia i elegir una Junta provisional per a reformar els Estatuts, a més de retirar el Premi Catalunya de Sociologia 2019 a Ramon Flecha |
La comissió d’investigació ha conclòs que, sota el mandat de la Junta Directiva dominada des de 2017 per membres del grup CREA, s’ha produït un deteriorament sostingut del funcionament intern de l’Associació Catalana de Sociologia (ACS), caracteritzat per actuacions contràries al caràcter de societat filial de l’IEC i pràctiques percebudes com a excloents o sigil·losament coercitives, a més d’episodis d’assetjament i pressió. |
El Consell Permanent ha acordat proposar al Ple de l’Institut d’Estudis Catalans aixecar la suspensió d’activitats de l’ACS, decidida l’11 de desembre de 2025, amb el cessament de la Junta Directiva de la societat filial i l’elecció d’una Junta provisional que ha de presentar una reforma dels Estatuts en el termini màxim de sis mesos. També es proposa al Ple de l’IEC la retirada del Premi Catalunya de Sociologia de 2019 a Ramon Flecha, fundador i inspirador del grup CREA. Aquest grup de recerca ha estat objecte d’investigació per la Universitat de Barcelona, que n’ha fet trasllat a la Fiscalia Provincial de Barcelona, per conductes greus de violència de gènere i assetjament institucional, que poden ser constitutives de delicte.
El Consell Permanent ha aprovat la proposta feta pel Consell de Govern de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, a la qual està adscrita l’ACS, basada en els resultats de la investigació interna, encarregada després que la Junta Directiva sortís en defensa del grup CREA per les denúncies de què fou objecte.
La comissió d’investigació ha conclòs que, sota el mandat de la Junta Directiva dominada des de 2017 per membres del grup CREA, s’ha produït un deteriorament sostingut del funcionament intern de l’ACS, caracteritzat per actuacions contràries al caràcter de societat filial de l’IEC i pràctiques percebudes com a excloents o sigil·losament coercitives, a més d’episodis d’assetjament i pressió.
L’informe de la comissió d’investigació es refereix a actuacions que han limitat el pluralisme i han instrumentalitzat l’ACS com a altaveu institucional dels interessos del grup CREA, a més d’un blindatge progressiu de la Junta Directiva, majoritàriament formada per persones de l’entorn CREA, davant la crítica i la discrepància. Destaca l’actuació de la Comissió de Garanties Estatutàries, controlada pels càrrecs principals de la Junta i membres del grup CREA, com a mecanisme de vigilància i control sobre les persones i no sobre males praxis institucionals. L’informe es refereix també a la falta de documentació de la societat filial dipositada en els serveis administratius de l’IEC i l’adopció de reglamentacions internes sense sotmetre-les, com és preceptiu, a l’aprovació del Ple de l’Institut.
El Consell Permanent de l’Institut d’Estudis Catalans deplora i reprova les males pràctiques, conductes inapropiades i mostres de deslleialtat institucional de la Junta Directiva de l’Associació Catalana de Sociologia, constatades per la comissió d’investigació durant el període sotmès a anàlisi (2017-2025) i proposa al Ple:
— La retirada a Ramon Flecha del Premi Catalunya de Sociologia de l’any 2019, per la modificació de les bases feta pel jurat del premi a favor de la seva candidatura.
— Fer cessar dels seus càrrecs els actuals membres de la Junta Directiva.
— Convocar l’elecció d’una Junta provisional amb l’encàrrec d’elaborar una reforma dels Estatuts d’aquesta societat filial, que s’haurà de presentar a l’aprovació del Ple de l’Institut, en un termini màxim de sis mesos.
— La reforma dels Estatuts de la societat filial ha d’incloure la supressió de la Comissió de Garanties Estatutàries i del Comitè de Nominacions, encarregat dels processos electorals, així com la modificació dels articles 19 i 20 sobre l’elecció de càrrecs.
— Un cop aprovada la reforma dels Estatuts de l’ACS pel Ple de l’IEC, la Junta provisional cessarà en les seves funcions i convocarà eleccions a la Junta Directiva de l’Associació Catalana de Sociologia, segons la normativa prevista en els nous Estatuts.
Trobareu més informació aquí. |
24253 |
| _F4A7739.jpg |
5 |
30/03/2026 |
Mar Reguant, Premi Taula de Canvi 2025: «Les renovables estan creixent, però estem lluny del net-zero.» |
La Societat Catalana d’Economia guardona la recerca de Mar Reguant en economia de l’energia i mercats regulats. |
El veredicte del jurat va ser unànime. Mar Reguant, economista especialitzada en economia de l’energia i en l’anàlisi de mercats regulats de l’IAE-CSIC, va rebre el Premi Taula de Canvi el passat 26 de març a l’IEC. La investigadora va remarcar la importància de les polítiques climàtiques i el disseny de mercats en un moment en què la situació geopolítica exposa les vulnerabilitats del sistema energètic a escala mundial.
L’apagada que va patir l’Estat l’abril del 2025 va posar de manifest la importància de les energies renovables, però també la necessitat de garantir la fiabilitat de la xarxa elèctrica i reduir el risc de pèrdua d’excedent elèctric. En aquell moment, Mar Reguant ja va destacar el repte que suposa la intermitència de les renovables, però contràriament a altres científics amb discursos catastrofistes que consideren que l’expansió de les renovables i les bateries són una falsa solució, ella defensava que és millor que continuar cremant petroli.
A la ponència que va realitzar després de rebre l’estatueta de l’escultora Marta Moreu, Reguant va tornar a remarcar que «ens hem proposat descarbonitzar el nostre sistema econòmic amb electricitat, però encara hi ha molt camí per fer», perquè, a més de l’esmentada intermitència, cal pensar a millorar les xarxes de transmissió i fer més electricitat per a alimentar, entre d’altres, tots els centres de dades que estan proliferant per a oferir serveis amb intel·ligència artificial.
Amb exemples concrets, com ara el cas del desert d’Atacama, que disposa de la millor radiació solar del planeta i s’ha convertit en el tresor solar de Xile, tot i que també suposa un mal de cap per a la seva xarxa elèctrica, l’economista va explicar els eixos de la seva recerca, que combina teoria econòmica amb evidència empírica basada en dades recollides mitjançant enquestes i l’ús de l’aprenentatge automàtic.
Amb tot, va deixar clar que les renovables tenen un creixement notori —a Espanya van passar del 8 % al 20 % del 2021 al 2023—, «però estem lluny del net-zero» o neutralitat climàtica. De fet, «queda molta feina per fer», va dir. A Catalunya, passen els anys i el pes de les renovables al consum d’electricitat es manté al voltant del 15 %.
Al torn de preguntes, va subratllar que, en aquest escenari, «les bateries esdevenen imprescindibles» i, contràriament al que se sol pensar, poden ser sostenibles, perquè s’està avançant a fer-ne de materials més comuns, com ara el sodi. «Les necessitem molt ràpidament i potser s’haurien de subsidiar», va insistir.
L’acte es va tancar amb una petita celebració en què la presidenta de la Societat Catalana d’Economia, Judit Vall, va convidar tothom a participar en el pròxim debat programat per a l’1 de juny, que analitzarà la geopolítica i l’economia en l’era de Trump. |
24249 |
| Joan-Safont.jpg |
5 |
13/03/2026 |
Joan Safont, Premi Irene Polo de l’IEC per la biografia de Josep Pallach |
El guardó va destinat a obres impreses, audiovisuals o digitals d’autors menors de cinquanta anys en els àmbits de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut. |
Joan Safont Plumed ha estat guardonat amb el premi Irene Polo de l’Institut d’Estudis Catalans per la seva obra Josep Pallach, política i pedagogia. L’esperança truncada del socialisme. Aquest premi destinat a una obra impresa, audiovisual o digital d’autors menors de cinquanta anys ha estat atorgat enguany per primera vegada per la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC. Aquest premi forma part del Cartell de Premis Sant Jordi 2025. Les candidatures són proposades i votades pels membres del Ple d’aquesta secció i l’obra de Safont ha obtingut la màxima votació entre les sis obres seleccionades. El premi està dotat amb 3.000 € i s’entregarà en el curs de l’acte tradicional de la Diada de Sant Jordi a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. |
24240 |
