La benvinguda de l’acte va anar a càrrec de Teresa Cabré, presidenta de l’IEC. Cabré va subratllar les paraules «preparació, competència, intel·ligència, esperit inquiet i renovador, i generositat» com les característiques que defineixen Terribas. Cabré també va afirmar que «Terribas mai ha dit un no a l’IEC» i va destacar el seu compromís amb la institució. Posteriorment, Jaume Guillamet, president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, va donar pas al discurs de recepció.

 

Mònica Terribas va introduir el seu discurs explicant que «recull les inquietuds que m’ocupen en l’encreuament entre la meva reflexió acadèmica i professional». «Conèixer el que desconeixem requereix temps. No és el mateix conèixer, per després reconèixer la realitat, que tenir contacte amb la realitat a través de la informació», va apuntar.

 

Els conceptes que va ressaltar van ser el no-temps, que va definir com la immediatesa i la progressiva abolició de l’espera, i, les conseqüències de la interacció digital i la reducció de les habilitats comunicatives. També, va posar llum amb dades a la conquesta de les xarxes socials en el consum informatiu. Terribas va plantejar: «Quin és el volum de persones que es mostren molt interessades a consumir informació i quin és el de les persones que l’eviten de manera sistemàtica i voluntària?», va il·lustrar la qüestió argumentant que vivim en una societat voluntàriament desinformada en construcció.

 

Terribas va concloure el discurs declarant que «en l’era del no-temps, la transferència del coneixement i la informació, imprescindible per a armar el món d’esperit crític, no s’està produint perquè no existeix prou consciència de comunitat per a administrar la informació en benefici col·lectiu».