Un equip de recerca de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) adverteix que el català es veu més desplaçat pel castellà que no pas per l’anglès a l’hora de publicar recerques a les revistes científiques d’àmbit català corresponents a diferents disciplines de la comunicació. Aquestes revistes, que poden difondre cada recerca en una o més llengües, publiquen el 69,7 % dels seus articles en castellà, un 25,1 % en anglès i un 8,7 % en català. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi realitzat per investigadors d’ambdues institucions i finançat per l’IEC.

Per què el castellà predomina sobre el català?

Els criteris dels índexs internacionals per a classificar les revistes científiques per grups (o quartils) determinen la seva reputació i prestigi i, alhora, contribueixen a explicar el predomini de l’anglès enfront d’altres llengües. Així, publicar en anglès pot comportar un major impacte científic i afavorir la millora de la revista en aquests índexs. En canvi, publicar en català pot arribar a ser contraproduent dins dels canals de validació acadèmica internacional.

Per la seva banda, les polítiques d’acreditació del personal docent i investigador d’organismes com l’ANECA (Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació), valoren més les publicacions en les revistes més ben posicionades. Aquest fet, tenint en compte els criteris d’indexació de les revistes, condueix a un ús residual del català en els articles científics.

Ara bé, els factors anteriors explicarien més el predomini de l’anglès que el del castellà sobre el català. Sobre aquesta qüestió, que caldria analitzar amb més profunditat, l’estudi apunta les causes següents:

• L’ús per defecte del castellà —una vegada s’ha renunciat a la publicació de revistes internacionals en anglès— també emprat en l’àmbit llatinoamericà.
• La manca de recursos que pateix la recerca en català i els equips editorials de les revistes analitzades. La majoria d’aquestes no disposa de recursos ni subvencions per a la traducció d’articles.
• La desvinculació progressiva de les revistes acadèmiques dels entorns universitaris, territorials i culturals que les acullen, en un entorn científic marcat per la competitivitat. Això incideix no només sobre la llengua, sinó també sobre els temes i les metodologies, en detriment de les vinculades als contextos locals.

Davant d’aquesta situació, l’estudi aposta per fer canvis en les polítiques d’acreditació, destinar més recursos per a la recerca en català i donar un major suport institucional a les investigacions que aborden les particularitats i temàtiques pròpies dels territoris de parla catalana. Com a escenari de futur, la recerca també planteja que les revistes d’àmbit català podrien esdevenir espais de resistència davant de les tendències hegemòniques de la ciència global.

Analitzats més de 1.700 articles de 23 revistes científiques

Els resultats d’aquest estudi capdavanter s’han donat a conèixer recentment a través de l’article «Entre el quartil i l’acreditació: el desús del català en la producció científica en Comunicació (2019-2023)», publicat per la revista BiD. Els seus autors són els investigadors del Departament de Comunicació de la UPF Marc Hernández Ruiz, Elisenda Aguilera Cora, Aleix Martí Danés i Bertrand Salvador Mata, i Joan Francesc Fondevila Gascón, president de la Societat Catalana de Comunicació de l’IEC.

La recerca parteix d’una mostra de 23 publicacions nascudes en una institució d’entorn lingüístic català (Catalunya, Catalunya Nord, Illes Balears o País Valencià) o amb un consell editorial integrat almenys per un 50 % de persones vinculades a institucions d’aquests territoris. Concretament, s’ha fet l’anàlisi de contingut de 1.721 dels articles que s’hi han publicat entre 2019 i 2023, a més de fer set entrevistes en profunditat a representants dels seus equips editorials. El gràfic següent mostra el percentatge d’articles publicats en cada llengua:

*El total supera el 100 %, perquè alguns dels articles són en dues o més llengües i contemplats en més d’una categoria.

De les 23 revistes analitzades, n’hi ha sis que no accepten textos en català i cap d’aquestes publica alhora en els tres idiomes habituals de la comunitat acadèmica a Catalunya (català, castellà i anglès). Pel que fa a la classificació en els principals índexs de publicacions acadèmiques (com Scopus o Web of Science), únicament una de les revistes analitzades (Anàlisi) consta al quartil 1 (si bé del rànquing Scopus, en la categoria «estudis culturals»). La resta se situen als quartils 2,3 i 4 d’un rànquing o d’un altre.

Marc Hernández Ruiz (UPF), coautor de l’article, remarca que, cada vegada més, els investigadors novells «ja detecten que les publicacions en català no estan tan prestigiades i, sempre que poden, acaben publicant articles fora». «Les revistes més properes entorn dels investigadors catalans, que haurien de ser el seu espai d’aprenentatge, acaben publicant més articles d’investigadors estrangers, sobretot llatinoamericans i, sovint, amb un perfil més sènior. Hi ha una dispersió d’articles que no ajuda a consolidar el marc local de la recerca», conclou Hernández Ruiz.

Per a reforçar la presència del català en revistes científiques, Joan Francesc Fondevila Gascón (SCC-IEC) considera que cal combinar el component de compromís personal de cada investigador i investigadora (i del conjunt de cada equip de recerca) i un suport estructural i institucional no només a les zones de parla catalana, sinó també a la resta. «En el primer cas, animo a apostar, en l’àmbit científic, pel català amb un toc de romanticisme, sense cercar necessàriament cap contrapartida a canvi. En el segon cas, caldria més flexibilitat i una adaptació de les polítiques d’acreditació, que haurien de valorar com a mèrit afegit el fet de publicar en llengües minoritàries (entenent el sacrifici que això representa en termes d’impacte científic) o sobre objectes d’estudi que analitzin singularitats dels territoris de parla catalana», assegura.