Al VII Congrés Internacional de Recerca en Comunicació, que va tenir lloc a l’IEC, amb rècord de comunicacions, autors i universitats, es va fer palès que el que destaquen els mitjans tradicionals no és necessàriament el que interessa a la gent, i alhora que els nous mitjans obren noves possibilitats que s’han de continuar investigant.
Hi va haver temps per a parlar de postfeminisme, pinkwashing, feminicidis, herois gais, terrorisme, odi viral, salut mental, comunicació de crisi, fact-cheking, publicitat a TikTok, enregistrament binaural i, per descomptat, intel·ligència artificial (IA). Amb 58 comunicacions de 104 autors provinents de 33 universitats, el VII Congrés de Recerca en Comunicació, organitzat per la Societat Catalana de Comunicació, va revelar les arestes d’un panorama comunicatiu divers i sovint desconcertant en el qual comprovar les fonts i aportar criteri en el marc del discurs tecnooptimista de la IA és més necessari que mai.
Anna Domènech, directora de marques del grup Prensa Ibérica, i Joan Serra, subdirector general de continguts de Prensa Ibérica a Catalunya i Balears, van obrir l’esdeveniment apuntant que «les notícies publicades marquen l’agenda de la conversa social», que hi ha preocupació per l’impacte de les guerres, però que, al capdavall, «a la gent, no li interessa la política, sinó allò que afecta la seva vida quotidiana». Més encara quan es parla de persones grans. Els joves, en canvi, estan molt interessats en el medi ambient.
Les conclusions del darrer estudi de tendències, realitzat a partir de dades extretes de les vint-i-sis capçaleres del grup, classificades mitjançant intel·ligència artificial i una escolta activa de la resta de l’ecosistema digital (xarxes socials, blogs, fòrums…), van tornar a posar sobre la taula la importància de la hiperlocalitat, la informació de proximitat i útil. Almenys per a les franges elevades d’edat que encara consumeixen mitjans tradicionals.
La resta de canals plantegen encara molts interrogants, no només pel que fa al format, sinó pel que fa a les fonts i a la veracitat de la informació, i potser per aquesta mateixa raó, quatre de cada deu persones no confien en les notícies, tal com va assenyalar María Ángeles Chaparro Domínguez, de la Universitat Complutense de Madrid (UCM). I és que l’impacte de les notícies falses és astorador. Anna López Ortega, de la Universitat Internacional de València (UIV), va evidenciar en aquest mateix sentit que «la desinformació s’ha convertit en un instrument polític» i que «l’alfabetització mediàtica mai no havia estat tan important i necessària».
Igualment, la resposta contra la desinformació i les notícies falses o esbiaixades no és fàcil i, per això, les plataformes de fact-checking (verificació de fets) s’han convertit en actors clau contra la difusió de rumors, farses i enganys, perquè recorren a fonts oficials i fonts expertes que ajuden a treure l’entrellat dels temes més polèmics.
No obstant això, és difícil parar l’odi que ara com ara circula per les xarxes socials. I la narrativa de la violència que afavoreixen alguns mitjans és preocupant, van assenyalar Marta Cambronero, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i Joana Soto, de la Universitat de Lleida (UDL), perquè toca una qüestió clau que és fins a quin punt és legítima la llibertat d’expressió quan vulnera altres drets fonamentals i, a més, propicia trastorns mentals.
Un vessant més positiu
Mireia Montaña, de la UOC, i Mònika Jiménez-Morales, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), van aprofundir en aquest darrer tema, sobre el qual encara hi ha poca recerca tot i que les dades diuen que més del 20 % de la població infantil a Espanya té algun trastorn mental. Les investigadores, però, també van assenyalar que malgrat que les xarxes socials s’apunten com a «les grans culpables», també han permès que alguns influenciadors hagin explicat temes de salut mental i els adolescents hagin pogut compartir més el seu estat.
També des d’un vessant més positiu, Josep Lladós, de la Universitat de Girona (UdG), va analitzar l’efectivitat de la publicitat a TikTok, que és «una de les xarxes que més ha crescut i que més polèmica genera» i va concloure que, en general, el contingut generat per usuaris (UGC) hi funciona millor que els anuncis institucionals.
Finalment, Jordi Fortuny, de la Societat Catalana de Comunicació, va parlar de la regulació de les agències de notícies en el context de la societat digital i va avançar que «l’impacte de la IA i del seu ús en les agències serà important, però encara és massa aviat per a avaluar-lo».
Potser en el VIII Congrés Internacional de Recerca en Comunicació (2025), que se centrarà en els reptes de la comunicació en l’era de la intel·ligència artificial, se’n sabrà alguna cosa més. Mentrestant, les comunicacions del congrés d’enguany, que comptava amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Cellnex Telecom i El Periódico i es va cloure amb l’enregistrament en directe del programa L’Altra ràdio de Ràdio 4, seran publicades per l’editorial acadèmica Tirant lo Blanch.
Perquè, malgrat la digitalització, els estudis també diuen que els documents impresos en paper deixen una petjada cognitiva i emocional més profunda en el cervell humà…
