Els científics ho recorden periòdicament. Hem superat diverses vegades els famosos 1,5 graus d’escalfament i la dècada vinent sembla que arribarem als 2 °C. Alguns alerten que podrien ser fins i tot 3 graus el 2050. Però el negacionisme creix i les iniciatives per a revertir les conseqüències d’aquest escalfament són lentes. Quin futur ens espera en aquest escenari? Aquesta va ser la pregunta clau que van debatre Antonio Turiel, investigador de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC), i Jordi Roca Jusmet, president del Grup de Treball d’Economia Ecològica i Política Ambiental (EEPA) de la Societat Catalana d’Economia, el 9 de desembre passat a l’IEC.

D’entrada, Turiel va deixar clar que «ens hem de prendre seriosament el tema ambiental», no només pels fenòmens climàtics extrems que l’acompanyen, sinó també per l’escassetat cada cop més acusada dels recursos, un tema del qual es parla menys. «Més del 80 % dels pous de petroli han superat els seus màxims d’extracció. A Bolívia, ja hi ha un problema d’escassetat de dièsel. I a Nigèria, també», va afirmar. «L’urani també està en davallada», tot plegat perquè el model de transició que s’ha decidit adoptar no funciona, va argumentar.

I, malauradament, la solució no és el cotxe elèctric. De fet, l’investigador va sostenir que «ni el cotxe elèctric serà per a tothom ni l’hidrogen verd és el combustible del futur». D’altra banda, el biogàs i la biomassa només són el darrer intent de «mantenir el sistema tal com està».

Aleshores, què es pot fer? La solució per al físic és «aprendre a viure dins dels límits que ens imposa el planeta». «El veritable vehicle elèctric és el tren», va sentenciar. I va afegir que cal apostar per la localització de la producció, per l’agricultura regenerativa i la sobirania alimentària. «El keynesianisme militar només ens pot portar cap a la catàstrofe», va insistir.

Tampoc no és el primer cop que es diu, però els límits del planeta continuen sent difusos per a alguns. I els consumidors viuen atrapats en una espiral d’adquisició de bagatel·les a preus irrisoris. «El canvi més important que s’ha de produir és el social», va remarcar Turiel, que també va voler deixar clar que cal fer un esforç en pedagogia, perquè «la gent identifica el decreixement amb l’empobriment», però el fet és que «ja som pobres ara» si pensem en el preu de l’habitatge i dels sous.

El físic va demanar un debat ampli sobre aquest concepte per a «tenir una vida digna». «El decreixement és radicalment democràtic», va concloure abans de respondre a les preguntes d’una audiència que es va mostrar molt participativa i va voler resoldre dubtes sobre l’energia nuclear, les renovables i, fins i tot, la intel·ligència artificial: «una bombolla de proporcions còsmiques», segons el ponent.

El futur és «començar a pensar d’una manera diferent».