Els mitjans de comunicació no només són una font d’informació de la ciutadania, sinó que també són constructors de la realitat, mediadors entre el món i les audiències i creadors d’opinió. En aquest sentit, el relat que es construeix entorn de les persones migrants no sempre és amable amb els seus protagonistes, ja que els enfocaments sovint redueixen l’immigrant en tres categories: la de víctima, la de criminal o la de treballador útil per a l’economia. Aquesta va ser una de les idees centrals de la conferència La condició migrant als mitjans de comunicació, celebrada el passat 19 de novembre en el Ple de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, en què els investigadors Bertran Salvador-Mata i Samantha da Silva Diefenthaeler van alertar que «la representació mediàtica de la condició migrant es configura a partir d’uns enquadraments discursius que, lluny de ser neutres, reprodueixen jerarquies socials, culturals i racials que situen les persones migrades en posicions subalternes dins del relat social».

Segons Salvador-Mata, impera un to negatiu en els mitjans a l’hora de parlar de migració, en què la majoria d’històries reflecteixen conflictes o se centren en qüestions de seguretat i en les condicions traumàtiques d’arribada dels migrants. «Les persones migrades es perceben com una amenaça difusa i persistent, i se les associa amb riscos com el col·lapse dels serveis públics, l’augment de la delinqüència, la pèrdua de la identitat cultural i la desestabilització del mercat laboral», va afirmar l’expert. «En un marc d’amenaça, el migrant esdevé el criminal perfecte, sense arrelament, sense veu i fàcilment instrumentalitzable en el debat polític», va concloure.

En canvi, quan es vol enfocar la immigració com un fenomen positiu, els ponents han detectat que els mitjans recorren a l’enquadrament utilitarista, una tendència discursiva que destaca la capacitat del col·lectiu migrant d’oferir força de treball. Samantha da Silva Diefenthaeler sosté que «aquesta instrumentalització té un vessant molt perniciós, perquè construeix la persona migrada com un objecte i no com a subjecte actiu».

La investigadora ha afegit que «quan la inclusió es basa només en la utilitat econòmica, es corre el risc de transformar la diversitat en una qüestió d’eficiència, més que de justícia. Tot i la voluntat aparent d’alguns relats de dignificar la presència migrant, aquests sovint perpetuen una mirada instrumental que dificulta l’emergència de subjectivitats plenes i autònomes».

Per a contrarestar aquests enquadraments discursius que reprodueixen jerarquies socials, culturals i racials, els ponents han instat els professionals de la informació a incloure testimonis en les seves peces i d’assumir un rol responsable i transformador per a avançar en iniciatives més justes i plurals, en les quals la migració sigui representada com a part integrant, i no condicionant, del teixit social.