Joan Francesc Fondevila, president de la Societat Catalana de Comunicació (SCC), ho va deixar clar: «El rol dels mitjans de comunicació és essencial davant la crisi ecològica i el canvi climàtic». Més encara en un escenari de superabundància de continguts en què la viralitat i l’entreteniment reconfiguren missatges i els algoritmes, les condicions estructurals del camp mediàtic. Amb més de cinquanta ponències centrades en la sostenibilitat i la justícia social, el IX Congrés Internacional de Recerca en Comunicació, que va tenir lloc a l’IEC el 9 i 10 d’abril, va reivindicar el paper fonamental del periodisme per a combatre la fatiga climàtica i la desinformació.

No està tot perdut. Contràriament al que es pot pensar quan t’apareixen vídeos d’un futbolista anant en contra de les cremes solars, «a TikTok els missatges negacionistes del canvi climàtic són residuals». O això és el que va assegurar Carme Ferré-Pavia, investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va parlar de la ruptura narrativa entre les cimeres del clima i la generació Z a TikTok. La investigadora va aportar una visió positiva de la recepció de la informació climàtica per part dels joves, però va apuntar que —això sí— cal ser «breus, propers i directes» i oferir-los «missatges dinàmics que tractin els temes del territori en la llengua del territori».

En una altra comunicació, a més, va insistir en «les quatre pes de les narratives del canvi climàtic» que fan la informació més digerible: p de proper, p de positiu, p de precís (concret) i p de possible (en tant que es proposa alguna cosa abastable amb els recursos de què disposa la societat).

Per tant, les eines per a comunicar bé el que està passant hi són i la clau sembla ser la senzillesa. No obstant això, la intel·ligència artificial distorsiona considerablement la configuració del camp mediàtic amb algoritmes i sistemes capaços no només de distribuir continguts, sinó també de generar-los.

A la ponència AI Slop i reconfiguració del camp mediàtic: qualitat informativa i justícia social en l’era generativa, emmarcada en el projecte europeu AI-SECRETT, Francesc Felipe Campillo, doctorand en comunicació a la Universitat de València, va remarcar que «la IA no només introdueix noves eines, sinó que reconfigura les jerarquies, les vies d’accés i les desigualtats dins del sistema mediàtic» perquè n’afavoreix la dualització. És a dir, el divideix en dos pols: un de «massiu, molt accessible, automatitzat, però poc verificat, i un d’escàs, basat en periodisme professional, capital simbòlic, verificació i, sovint, models de pagament o formats més selectius».

«Des d’aquesta perspectiva, en un entorn de contingut superabundant, el valor del periodisme ja no dependria només de publicar més de pressa o més sovint, sinó de fer visible allò que ni els algoritmes ni la IA poden proporcionar amb la mateixa solidesa: criteri editorial, responsabilitat, context, confiança i capacitat d’orientació pública», assegura l’investigador.

Cal vigilar, però, perquè en un sistema mediàtic dualitzat «la IA pot reforçar una forma de segmentació informativa»: una part de la població accedeix a informació més contrastada i simbòlicament valuosa, mentre una altra es mou sobretot en entorns dominats per lògiques de volum, monetització i captació d’atenció, va insistir Francesc Felipe Campillo que va concloure que «l’ús de la IA per part dels mitjans de comunicació és també una qüestió de justícia social».

A banda de la conferència inaugural, impartida per Elisenda Forés i Català, periodista especialitzada en justícia climàtica, i múltiples sessions paral·leles durant els dos dies de l’esdeveniment, el IX Congrés Internacional de Recerca en Comunicació, organitzat per la SCC, va acollir la trobada de revistes científiques de comunicació catalanes i l’enregistrament del programa L’Altra Ràdio de Ràdio 4.